Tornant a port… Després de la deriva

Si… Ben bé fa 2 mesos d'aquella espesa introducció… Que quasi ni jo, en tornar-la a llegir, arribo a entendre. "Professionalment" parlant això el faria cutrillo, però no és l'aspecte que més m'interessa treballar, encara que tard o d'hora plasmaré formalment el que estic intentant expressar.

Aquest projecte busca d'alguna manera crear un vincle emocional amb la solitud. La solitud tots sabem el que és, però tots la sentim diferent, o sigui, aquest nom… Es queda com a buit, no? I per això m'agrada. Sempre és una nova pàgina d'un bloc de notes que mai s'acaba. I la solitud és una cosa sobre la que sempre pots estar parlant, per adonar-te finalment que no era així com la volies explicar. I tornes a intentar-ho, i sempre ho gaudeixes.

Per mi la solitud és la font bàsica de tota divagació, i la divagació es podria considerar com aquell bany d'escuma que et prepares al capvespre, on cada bombolla que veus a la superfície de la banyera sorgeix, creix i explota… I de les milers de bombolles que t'envolten només unes quantes t'hauràn quedat arxivades en la memòria.

Per altra banda, i per aclarir certs interrogants de l'entrada precedent, m'explicaré (potser en aquell moment no ho vaig saber fer):

• Quan parlo d'aquesta "excusa barata" em refereixo (potser massa modestament) a aquesta manera lliure de treballar, no vull un diàleg ni amb contemporanis, ni ideologies, ni fer crítica de res, ni tant sols necessito que el que estic fent es catalogui de cap manera… No és més que un conjunt de reflexions, idees estètiques, etc. que han sorgit durant una determinada franja indiferent de temps i han servit per crear una peça de la que es pugui gaudir. Per mi és una manera de fer poesia o… Contar un conte.
• El punt en el que dic d'especificar sobre les reflexions… No sé ben bé què és el que volia especificar. Suposo que el fet de que tinguessin "rel·lació directa" (o no) amb el que es manifestava a l'obra. Avui la rel·lació que veig entre les paraules que em sonen al cap amb el que estic pintant en aquell moment és escassa –encara que certes maneres de pensar m'indueixen a uns certs tipus de formes i colors i conformen en major o menor grau l'argument. Seria un punt d'estudi important per projectes vinents.
  El que si és important ara per ara és que aquestes reflexions formaran part d'aquest apartat escrit, com ja ho estan fent, en forma d'estudi, com s'havia explicat al principi, en comptes d'envair el territori pictòric de l'estudi, perquè m'interessa més realçar el factor emocional que el caracteritza (i mai he set molt destre parlant).
• El concepte de depuració és un altre dels motors de la filosofia d'aquest projecte, una manera de conèixer que es va renovant a cada pas que donem. El dubte de si la repetició de les passes aporta més puresa o no és banal a hores d'ara, ja que el projecte té un rumb concret i vislumbra poc a poc la seva meta. És com qui es pregunta en començar un exercici nou: "ho estaré fent bé...?". La gràcia de la depuració és l'impuls que et dona de partida a no buscar, com volia des del principi del projecte, uns valors estètics concrets.
• La línia argumentativa, com explicava al dossier, parla i busca la unió, en el sentit filosòfic relatiu a la solitud: no sóc 1 sense 2, i quan ens trobem 2, tornarem a ser 1.