Presentació Final Divagaciològica

Aquesta és l'entrada definitiva per deixar acotades les pautes que conformen aquesta mena de procés/joc de la creació artística.

La divagaciologia és la ciència que estudia les divagacions (obviament), però això, aplicat al camp de la pràctica artística (en el meu cas prenent la pintura com a tècnica de partida, i l'escriptura com a tècnica de suport), la defineix com el mètode pel qual les reflexions, monòlegs interns, divagacions, són utilitzades com a suport per una pràctica artística concreta, on seran –per dir-ho d'alguna manera– traduïdes a llenguatges estètics i formals.

Quasi sense voler, això podem interpretar-ho com un "convertir paraules en imatges"; fins i tot des del punt de vista del que ho treballa, pot donar-se el cas sovint d'un ús freqüent de recursos com una figuració no intencionada o un ús indiscriminat de la metàfora gràfica (que gairebé es poden considerar la mateixa cosa en aquest context).

Estam parlant d'un procés més complex:

1. Per començar, s'utilitzen i compaginen 2 tècniques alhora de manera que desviin l'atenció l'una de l'altra. Això provoca que s'obtenguin uns resultats no esperats a cadascun dels suports emprats (o al menys en el principal que és assistit per l'altre). I amb això obtenim nous coneixements d'una manera totalment experimental, sense ser aquest un objectiu indispensable.
2. Amb aquesta pràctica, el que es desenvolupa a més de les tècniques emprades en si, és sobretot els llenguatges emprats una vegada traduïm d'un suport a l'altre. És el que ens ensenya a parlar. D'aquesta manera, la combinació de tècniques és infinita (l'escollida en aquest projecte es podria considerar raonablement bàsica).
3. És un mètode eficaç quan fugim del prejudici de l'estètica canònica. Quan treballem d'aquesta manera no estam pendents de "com ens surt" el que estam fent.

Així, generalitzant, els objectius bàsics a anar complint són els següents:

1. L'efecte "passadís" o "paret", que significa que estam compaginant adequadament ambdós tècniques i avançam.
2. L'efecte depuració del que he parlat en anteriors entrades, el qual és el concepte més bàsic que explica tot això; el fet d'oblidar (o deixar de banda) coneixements previs per un ús absolut de l'experiència directa sobre l'obra.

El resultat principal del meu projecte és aquest stopmotion, que engloba etapes de producció considerablement separades cronològicament, i en les quals les paraules que m'envaien el cap eren les responsables de les imatges representades. Es pot considerar un diari divagacionari. El més curiós d'aquest tipus de treball que és resultat de pensaments alterns i sense una intenció marcada, és la capacitat de plasmar emocions, i com aquestes poden veure's més o menys intenses al suport. La meva etapa de producció va estar marcada per notables altibaixos emocionals, que (penso) es poden sentir amb claritat.

Per últim, abans de presentar el video, m'agradaria aclarir el fet de que les entrades sempre sembli que intenten explicar el que és això: és el que intenten, de fet. Sent aquest un procés de treball totalment innovador (al menys per mi), necessitava d'un temps per gestar-se i desenvolupar-se. Aquelles entrades no són més que el testimoni d'això, i una mostra també de que encara és un concepte al que se li poden afegir i substraure elements, és obert, i molt productiu i beneficiós si s'aplica amb rigor i cura.

El lago está en calma…

Desde la orilla

Cuando asomes desde la tierra

y tu rostro en el agua se vea reflejado,

oirás el eco de lo más profundo

gritando por tus propias fauces.

…Desperté.

El sudor que caía por mi frente

empapaba mis ojos de una resina cruda,

y desde aquel día,

las lágrimas que alimentaban mis cosechas

hicieron florecer flores sin vida, y comprendí

que la tierra estaba muerta

que los pastos habían sido

pasto de las llamas

Las cenizas apuntaban al cielo,

las nubes habían estado bebiendo

de una tierra sin Sol.

Interpuestas entre ambos,

se habían apoderado de todo color

de todo matiz de vida

…Y la misma calma resonaba con pánico,

haciendo eco en mis entrañas.

…Y a mi lado te encontré,

sumida en una oscura pesadumbre,

como la sentida en mi pasado.

Ese pequeño haz no indicaba

más que la entrada bañada

de la luz de una estrella

que en el pasado había sido la guía

en un camino sin delimitar,

aunque ya conocido,

y que esperaría con ansia

el alzamiento y caminar

de ese espírtu que no conoce

ni freno,

ni límites,

ni cansancio,

ni fin

Divagacions a la deriva

Aquesta entrada complementa l'anterior, ja que es tracta d'un treball paral·lel per haver estat realitzat sota unes premises molt familiars a les de la depuració: la deriva.

És un concepte que també volta temes com la solitud, improvització en espais artísticament no convencionals, i convida a tot el procés de reflexió des d'un punt tant existencial com artístic, quasi (a cada qual com ho prefereixi) sense distingir un límit entre ambdós.

En aquest treball el principal objectiu era intervenir de manera que es creés una obra escultòrica en l'espai desconegut que haviem anat a explorar. La meva aportació va consistir, sostinguent-me en el deure implícit de l'exercici d'enregistrar el procés, ja que el resultat seria exclusivament fotogràfic, en una serie de fotomuntatges en els m'incloia jo com a part de la suposada obra escultòrica, ja que la meva intenció era donar-li un aire molt més oníric i fantàstic.

Tornant a port… Després de la deriva

Si… Ben bé fa 2 mesos d'aquella espesa introducció… Que quasi ni jo, en tornar-la a llegir, arribo a entendre. "Professionalment" parlant això el faria cutrillo, però no és l'aspecte que més m'interessa treballar, encara que tard o d'hora plasmaré formalment el que estic intentant expressar.

Aquest projecte busca d'alguna manera crear un vincle emocional amb la solitud. La solitud tots sabem el que és, però tots la sentim diferent, o sigui, aquest nom… Es queda com a buit, no? I per això m'agrada. Sempre és una nova pàgina d'un bloc de notes que mai s'acaba. I la solitud és una cosa sobre la que sempre pots estar parlant, per adonar-te finalment que no era així com la volies explicar. I tornes a intentar-ho, i sempre ho gaudeixes.

Per mi la solitud és la font bàsica de tota divagació, i la divagació es podria considerar com aquell bany d'escuma que et prepares al capvespre, on cada bombolla que veus a la superfície de la banyera sorgeix, creix i explota… I de les milers de bombolles que t'envolten només unes quantes t'hauràn quedat arxivades en la memòria.

Per altra banda, i per aclarir certs interrogants de l'entrada precedent, m'explicaré (potser en aquell moment no ho vaig saber fer):

• Quan parlo d'aquesta "excusa barata" em refereixo (potser massa modestament) a aquesta manera lliure de treballar, no vull un diàleg ni amb contemporanis, ni ideologies, ni fer crítica de res, ni tant sols necessito que el que estic fent es catalogui de cap manera… No és més que un conjunt de reflexions, idees estètiques, etc. que han sorgit durant una determinada franja indiferent de temps i han servit per crear una peça de la que es pugui gaudir. Per mi és una manera de fer poesia o… Contar un conte.
• El punt en el que dic d'especificar sobre les reflexions… No sé ben bé què és el que volia especificar. Suposo que el fet de que tinguessin "rel·lació directa" (o no) amb el que es manifestava a l'obra. Avui la rel·lació que veig entre les paraules que em sonen al cap amb el que estic pintant en aquell moment és escassa –encara que certes maneres de pensar m'indueixen a uns certs tipus de formes i colors i conformen en major o menor grau l'argument. Seria un punt d'estudi important per projectes vinents.
  El que si és important ara per ara és que aquestes reflexions formaran part d'aquest apartat escrit, com ja ho estan fent, en forma d'estudi, com s'havia explicat al principi, en comptes d'envair el territori pictòric de l'estudi, perquè m'interessa més realçar el factor emocional que el caracteritza (i mai he set molt destre parlant).
• El concepte de depuració és un altre dels motors de la filosofia d'aquest projecte, una manera de conèixer que es va renovant a cada pas que donem. El dubte de si la repetició de les passes aporta més puresa o no és banal a hores d'ara, ja que el projecte té un rumb concret i vislumbra poc a poc la seva meta. És com qui es pregunta en començar un exercici nou: "ho estaré fent bé...?". La gràcia de la depuració és l'impuls que et dona de partida a no buscar, com volia des del principi del projecte, uns valors estètics concrets.
• La línia argumentativa, com explicava al dossier, parla i busca la unió, en el sentit filosòfic relatiu a la solitud: no sóc 1 sense 2, i quan ens trobem 2, tornarem a ser 1.

Introducció

Bé, per estrenar aquest bloc faré ús del que vaig escriure al primer dossier on introdueixo els conceptes ens els que em baso per desenvolupar el projecte. Encara que es tracta de conceptes amb un significat inicial que evolucionen i es van nodrint en el mateix procés. Per això, tant les següents entrades d'aquest blog com el projecte en si aniràn acompanyats de les reflexions que són el motor d'aquest carro.

En el dossier parlo d'un cert context que "condiciona" en cert grau la manera de ser d'aquest projecte; avui vull perfilar aquesta "condició". No es tracta tant d'una condició restrictiva com d'un fet sense massa relevància… Al dossier mesclo creativitat/sensibilitat amb experiència; són elements combinables però no necessàriament dependents l'un de l'altre. Així que si, em vaig muntar una d'aquestes excuses una mica barates, de les que un se n'adona més tard.

El cas és que aquest projecte treballa directament amb la part creativa, esdevinguent producte material i estudi alhora. Els objectius principals són la creació d'un argument/documental en el que s'exposi visualment el procés, acompanyat, com deia abans, de les reflexions que poden tenir o no relació aparent amb l'àmbit del projecte (nota per mi mateix: especificar més endevant això de les reflexions). El concepte que engloba el pintar - pensar - pintar l'he anomenat depuració, senzillament perquè cada vegada que es repeteixen aquests passos és com si passéssim un xorro d'aigua per un filtre de manera continua. El cas és que encara no sé si aquesta repetició aporta més puresa o no; una altra cosa sobre la que rumiar.

Per fer aquesta recopil·lació del procés, es muntarà un stop-motion en el que s'inclouran les imatges del procés pictòric i les reflexions. Tinc algunes idees per aquest últim pas, com organitzar-ho en capítols o crear una banda sonora que segueixi el mateix procés. Però encara és massa aviat.